La carretera mes alta d’Europa, el cim esta a 2.802 mts, s’han de superar des-de Jausiers 1.580 mts de desnivell amb una pendent mitjana del 6% i màximes del 10% , per una llargada de 24 km.
Es un port llarg pero molt bonic. I avia molts ciclistes pujant, tants que fins i tot un fotògraf professional el dedicaba a fotografiar a tothom, desprès et donava una targeta per anar a buscar les fotos a Barcelonette. Els últims kilòmetres els vaix fer en companyia d’uns ciclistes holandesos que venien ben organitzats amb furgoneta d’avituallament, que un cop d’alt van tenir la cortesia de compartir amb mi.
Un dels ports mítics dels Alps, del que em sento orgullós de tenir al palmares.
MES FOTOS DE LA BONETTE-RESTEFOND.
Si el port d’ahir (la Bonette) era llarg, el col de la Cayolle encara ho es mes, 30 km per superar 1.192 mts de desnivell, amb una pendent mitjana del 4% i màximes del 10%. Hi ha trams que en pugen molt depressa , recordo un tram de uns 6 km que en un pique amb uns alemanys, els vam fer a mil per hora. El port es bonic i llarg, molt llarg. La carretera en perfecte estat, potser no tan perfecta com a la Bonette, però ja ens agradaria tenir aquí els ports tan ben cuidats.
¿ Que hi fa als Alps un port puntuable B.I.G. de només 4 km ?
El col de Pontis supera 461 mts de desnivell en nomes 4 km, amb una pendent mitjana del 11% i una máxima del 19%. Es una mica “bestia”.
Avui me l’he pres com a dia de descans actiu, em carregat la bici al cotxe i amb la meva esposa ens en em anat a fer turisme per la riba del “Barrage de la Serre Ponçon”, un lloc meravellos. Només he agafat la bici per pujar el port, per lo que entre pujar, fer les fotos i baixar he tardat menys d’una hora. Desprès ens en em anar a visitar la ciutat d’Embrun, famosa per que fa 25 anys que organitza el famós Triatlon EMBRUN MAN, el més dur d’Europa ( en el sector ciclista els fàn pujar l’Izoard ).
Avui encaro el Col d’Allos. Sortin de Barcelonette, on tenim el “cuarter general” son 20 km de port amb una mitjana del 5% i màximes del 10%. Es al meu parer, el port mes bonic de la zona, la carretera esta en molts llocs esculpida a la montanya, i les vistes aèries son impressionants. La llargada respectable i el fet de ser ja el cuart dia de batalla fan que al final , tot hi no ser un port difícil, es faci durillo.
¿ Qui no ha sentit parlar mai de l’Izoard ?
Port mitic del tour de France, pràcticament present en totes les edicions. El vaix pujar per costat de Gillestre, per mi es el costat mes mitic, tot hi que dels 32 km , els primers 15 no em van agradar gaire, amb túnels i algun tram de carretera en obres. Quan s’arriba a la cruïlla prop del CHATEAU QUEIRAS, comença la part mes bonica, hi ha unes llarges rectes que es fan duríssimes, sobre tot en un dia de forta calor i a la una del migdia , les màximes arriben al 15%, al arribar al paratge nomenat la CASE DESERTE, una petita baixada permet refrigerar el “ motor” , paisatge “lunar” vist tantes vegades per TV. Al passar davant de les plaques que recorden a FAUSTO COPPI, i LOUISON BOBET, vaig emocionar-me, no cal dir que gaudia de totes i cadascuna de les pedalades que em quedaven fins al cim, cada cop mes proper. Faig la ultima corba i veig el monument que marca el cim, unes llàgrimes se m'escapaben dels ulls.
Últim dia d’estància a la vall de l’Ubaye, Avui he triat la ascensió al col de VARS. Hi ha 30 km sortint de Barcelonette, queda una mitjana del 3% amb una màxima del 13%. Però no os deixeu enganyar per la mitjana. Els primers 20 km hi ha molts trams plans, fins hi tot en baixada on l’únic enemic es el vent. Una mica abans d’arribar a San Paul sur Ubaye, comença el port de veritat, les rampes de 10 i fins al 13 % sovintegen, i fan que els darrers 10 km siguin fortets de veritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada