DESPEDIDA DEL ANY DES-DE EL COLL D'ARES.

Per acabar l'any que millor manera que pujar a un dels cims mes durillos que tinc aprop de casa.

Volia anar a Sant Mamet pero les darreres plujes m'an aconsellat triar l'asfalt del coll d'Ares al Montsec. Els darrers kilometres una mica "xungos" per la neu, pero e disfrutat molt.

Tot i l'accident ,que m'ha deixat un dit de la ma dreta gairebe inutil, ha estat un bon any en l'aspecte esportiu. He aconseguit 48 nous ports per afegir a la col.leccio' . He conegut molts indrets nous, per fi he anat al Angliru, i he conegut la zona d'Asturies, amb ganes de tornar i acabar de "grimparlos" tots. La Setmana que varem passar als Alps tambe la recordare sempre.

Espero que l'any proper que dema comença pugui continuar pujant ports, que es lo que mes m'agrada, i lo que millor se fer. Els somnis son molts, acabar les provincies de Castello, Alacant i Osca. Pero tambe coneixer els ports de Cantabria, i del pais Vasc. Espero que puga anar tambe a coneixer el Larrau, que estaba previst per aquest any i que no va poder ser. Tambe vull dedicar una setmana per anar a l'estranger, França o Suissa podrien ser els paissos escollits.

Be, feliç 2.009 per a tot-hom. Salut i força i que es compleixin els somnis.

TREKING PEL MONTSEC.

RESENYA DE LA SORTIDA.

RUNNING.

FOTOS...FOTOS.

BESSONS - PUNTA MARQUESOS.

FOTOS.........FOTOS.

TREKING A MONREBEI.

Arriba l'hora del Treking, s'ha d'enfortir la muscultura i les articulacións que no treballen a la bicicleta. i ojo al dato, el mito Txumi diu que vol tornar a donar guerra.

ALTRES FOTOS D'VUI.

ERMITANYOS-08.

LA BESURTA.

Surtin de Benasque, fins al refugi de la Besurta ens separen 16,5 km,la pendent mitjana es al 4,66% i les màximes es situen al voltant del 14%.
Anem per la carretera nacional fins al desviament de “Llanos del hospital”, alli la carretera es torna estreta i molt mes bonica, ja que la pujada per la nacional es avorridíssima, el meravellos paisatge i els nombrosos cavalls fan que els kilòmetres es façin mes curts. Avui he pujat amb mountain bike perquè acabo de baixar del collado Sahún on s’ha d’anar forçosament amb rodes gordes, pero la pujada a la Besurta es pot fer perfectament amb bici de carretera.


FOTOS DE LA BESURTA I DEL COLLADO SAHÚN.

COLLADO SAHÚN,

Duríssima la pujada al collado Sahún. Sortim de Castejón de Sos, prenem el desviament cap a Ghia, els primers tres km fins a aquesta localitat son asfaltats, però travessant la població, l’asfalt s’acaba i comença la pista molt pedregosa, on trobem kilòmetres sencers per damunt del 10% amb màximes del 15%, l’últim kilómetre esta formigonat, inclús he pujat una mica més amunt on hi ha un refugi i s’acaba la pista de formigó.
El paisatge paga la pena, es una zona molt desconeguda i no cal dir que el transit es practicament inexistent. Impossible pujar si no es amb Mountain Bike.


FOTOS DEL COLLADO SAHÚN I LA BESURTA.

JOSA DE CADÍ - PLETA DEL PRAT.

Els dos últims ports puntuables per la Challenge CIMA, que em faltaben per completar els 17 de la provincia de Lleida.

He decidit de començar la pujada a la PLETA DEL PRAT des-de LLavorsi. Des-de aquí hi ha 31 km fins al cim. 12 km més que des-de on “oficialment comence la pujada, Ainet de Cardos, però així vaix calentan, ja que la temperatura aquest matí no superaba els 10º i feia un airet que et deixava glaçat.
Desde Ainet de Cardos, la pendent mitjana ronda el 4,1% , situanse la màxima envoltant del 14%. Fins a Tavascan, la carretera es bona, amb alguns repechons forts, pero es pot anar depressa, Passat Tavascan la cosa canvia, falten 11 km per al cim, i la carretera es torna estreta, i s’han de posar corones grans. El primer d’aquest kilòmetres es fort, però desprès la pendent es normalitza durant 4 km, fins arribar a unes cases, on començan els 5 últims kms. Carretera recentment asfaltada, estreta i amb forts percentatges, que acaba al llogaret anomenat LA PLETA DEL PRAT, nova estació d’esquí pirinenca. Tota la pujada a partir de Tavascan es per dintre d’un bosc esplèndid, on sembla que la carretera s’entossudeix en amagar-se

Paisatge “espatarrant” el que ens ofereix la serra del Cadí. Sortint de Tuixent, el coll de la Josa quede a poc més de 12 km, amb una pendent mitjana del 4%, arribant la màxima al 10%. La carretera esta en perfectes condicions per la practica del ciclisme, bon paviment, i escassíssim transit.

ELS "COLS DE L'UBAYE".

La carretera mes alta d’Europa, el cim esta a 2.802 mts, s’han de superar des-de Jausiers 1.580 mts de desnivell amb una pendent mitjana del 6% i màximes del 10% , per una llargada de 24 km.
Es un port llarg pero molt bonic. I avia molts ciclistes pujant, tants que fins i tot un fotògraf professional el dedicaba a fotografiar a tothom, desprès et donava una targeta per anar a buscar les fotos a Barcelonette. Els últims kilòmetres els vaix fer en companyia d’uns ciclistes holandesos que venien ben organitzats amb furgoneta d’avituallament, que un cop d’alt van tenir la cortesia de compartir amb mi.
Un dels ports mítics dels Alps, del que em sento orgullós de tenir al palmares.


MES FOTOS DE LA BONETTE-RESTEFOND.

Si el port d’ahir (la Bonette) era llarg, el col de la Cayolle encara ho es mes, 30 km per superar 1.192 mts de desnivell, amb una pendent mitjana del 4% i màximes del 10%. Hi ha trams que en pugen molt depressa , recordo un tram de uns 6 km que en un pique amb uns alemanys, els vam fer a mil per hora. El port es bonic i llarg, molt llarg. La carretera en perfecte estat, potser no tan perfecta com a la Bonette, però ja ens agradaria tenir aquí els ports tan ben cuidats.

MES FOTOS DEL COL DE LA CAYOLLE.

¿ Que hi fa als Alps un port puntuable B.I.G. de només 4 km ?
El col de Pontis supera 461 mts de desnivell en nomes 4 km, amb una pendent mitjana del 11% i una máxima del 19%. Es una mica “bestia”.
Avui me l’he pres com a dia de descans actiu, em carregat la bici al cotxe i amb la meva esposa ens en em anat a fer turisme per la riba del “Barrage de la Serre Ponçon”, un lloc meravellos. Només he agafat la bici per pujar el port, per lo que entre pujar, fer les fotos i baixar he tardat menys d’una hora. Desprès ens en em anar a visitar la ciutat d’Embrun, famosa per que fa 25 anys que organitza el famós Triatlon EMBRUN MAN, el més dur d’Europa ( en el sector ciclista els fàn pujar l’Izoard ).

MES FOTOS DEL COL DE PONTIS.

Avui encaro el Col d’Allos. Sortin de Barcelonette, on tenim el “cuarter general” son 20 km de port amb una mitjana del 5% i màximes del 10%. Es al meu parer, el port mes bonic de la zona, la carretera esta en molts llocs esculpida a la montanya, i les vistes aèries son impressionants. La llargada respectable i el fet de ser ja el cuart dia de batalla fan que al final , tot hi no ser un port difícil, es faci durillo.

MES FOTOS DEL COL D'ALLOS.

¿ Qui no ha sentit parlar mai de l’Izoard ?
Port mitic del tour de France, pràcticament present en totes les edicions. El vaix pujar per costat de Gillestre, per mi es el costat mes mitic, tot hi que dels 32 km , els primers 15 no em van agradar gaire, amb túnels i algun tram de carretera en obres. Quan s’arriba a la cruïlla prop del CHATEAU QUEIRAS, comença la part mes bonica, hi ha unes llarges rectes que es fan duríssimes, sobre tot en un dia de forta calor i a la una del migdia , les màximes arriben al 15%, al arribar al paratge nomenat la CASE DESERTE, una petita baixada permet refrigerar el “ motor” , paisatge “lunar” vist tantes vegades per TV. Al passar davant de les plaques que recorden a FAUSTO COPPI, i LOUISON BOBET, vaig emocionar-me, no cal dir que gaudia de totes i cadascuna de les pedalades que em quedaven fins al cim, cada cop mes proper. Faig la ultima corba i veig el monument que marca el cim, unes llàgrimes se m'escapaben dels ulls.

MES FOTOS DEL COL DE L'IZOARD.

Últim dia d’estància a la vall de l’Ubaye, Avui he triat la ascensió al col de VARS. Hi ha 30 km sortint de Barcelonette, queda una mitjana del 3% amb una màxima del 13%. Però no os deixeu enganyar per la mitjana. Els primers 20 km hi ha molts trams plans, fins hi tot en baixada on l’únic enemic es el vent. Una mica abans d’arribar a San Paul sur Ubaye, comença el port de veritat, les rampes de 10 i fins al 13 % sovintegen, i fan que els darrers 10 km siguin fortets de veritat.

FOTOS DEL COL DE VARS.